Danzón nº2

Degut a que un dels nostres components entra a la Banda com a músic ara a Santa Cecilia, i en el concert interpreten aquesta peça del méxica Arturo Márquez, no pare d'escoltar-la i he encontrat dos interpretacions que em fiquen els pels de punta....cadascuna te el seu aquell.

Amb dues versions dirigides pel mateix director Gustavo Dudamel (Veneçolà). Una interpretada per la Orquesta Filarmònica de Berlin, i l'altra per la Orquesta Juvenil Simon Bolivar de Veneçuela.

La de Berlin, des de el meu punt de vista, exquisita tècnicament, la secciò de corda magistral, totes les notes molt netes, i els diàlegs entre solistes perfectament embastats. intatxable mire des de on es mire, però....sempre hi ha un però,...cal escoltar la veneçolana...tal volta menys tècnica, un so menys definit i clar, els solistes sense estar al nivell dels de Berlin..., però...i ahi està el "quiz", en moltíssima més ànima en la peça....la secció de metall absolutament extraordinaria, en resumits comptes, lo que no alcança la tècnica aplega en l'ànima ficada a l'interpretació. (açó es clarament aplicable a moltes bandes de música d'ací en l'ambit de la Festa dels Moros i Cristians, també)

Dos interpretacions genials, m'agraden les dues...¿i a vosaltres?...hala!!! a gaudir i opinar.

Espectacular!!!!
Que suerte poder disfrutarlo en el concierto que esta preparando la Banda para la festividad de Santa Cecilia.
Lo de la pasión que tu nos dices puede ser juventud ya que como bien nos indicas la de venezuela es una Orquesta JUVENIL y la de Berlin es un orquesta PROFESIONAL.
De todas maneras IMPRESIONANTE las dos interpretaciones.
un deseo para los nuevos componentes de la Banda, que sean colmadas todas sus aspiraciones en este mundo de la música en esta continuación de su vida como músicos y que tengan un grato recuerdo de esta pieza como seña de su incorporación a la que deseo sea una larga y fructuosa etapa como componentes de esa familia que es y sera SU Banda.
Que gran acierto elegir esta composición por parte del Director.

Doncs crec jo que el "sabor" de la peça, i eixe "plus" deu d'estar en que es una obra LATINOAMERICANA, amb clars ritmes en percussió i metal LATINOS, i per supossat que se li deu fer més fàcil interpretar-la a qui ho a "mamat" des de xicotet que a qui no, es a dir als LATINOS que no pas als centre-europeus....més que una diferència de jovenils o profesionals ....encara que hi ha grans profesionals jovenils

Ara bé, escoltant la peça adaptada a banda (versió de Frank de Vuyst), doncs que vols que et diga.....està un parell d'escalons per baix de lo de abans, i et parle de l'interpretació per l'Armónica de Bunyol (fallada a part del sol d'oboe al inici, qualsevol bon escrivà fa una esborrall, jejejeje)




....a pesar de tot aixó, crec que es una bona elecció per al concert de Santa Cecilia i podrem gaudir tots els amants de la musica d'aquesta peça.

Un altra interpretació del mateix tema

Un altra interpretació de la peça simfònica, ara en el de casa, la Simfònica d'Alacant. Dirigida per Joan Garcia Iborra, es nota com li dona un altre caràcter a la peça.